França

Site archéologique et musée d’Ensérune

El museu i l’oppidum d'Ensérune, gestionats pel Centre de Monuments Nacionals, presenten al públic els resultats d'un segle d'excavacions arqueològiques en una important ciutat gal·la de la Mediterrània. El museu presenta una de les col·leccions més riques en armes i ceràmiques gal·les, ibèriques, gregues i romanes procedents de les excavacions de la necròpolis de l'oppidum, amb gairebé 500 tombes. Situat entre les Cevenes i els Pirineus, l'oppidum d'Ensérune protegia una societat mixta, punt de trobada entre una població autòctona i poblacions originàries de la conca mediterrània i de l'Europa continental.

Ensérune – Vista del barri sud de l'oppidum

©  L. Izac - Centre de Monuments Nacionals

Un segle d'investigacions i posada en valor de l'oppidum

Ensérune constitueix un cas únic, en el context arqueològic del sud de França, de posada en valor d'un oppidum celta amb un dels primers museus de jaciment creats durant la dècada del 1930. La història de l'oppidum s'inicia a partir de la descoberta, l'any 1916, d'un excepcional conjunt de tombes de guerrers celtes, ricament dotades, que va contribuir al seu coneixement mitjançant la creació d'una escola d'arqueologia sota la tutela de la Universitat de Montpeller, des dels anys 50 fins a la seva progressiva posada en valor durant les darreres dècades. Un segle d'excavacions de la necròpolis i de l’enclavament protohistòric han permès reunir una col·lecció única al sud de França: armament celta; ceràmiques gregues, itàliques i ibèriques; un corpus d'inscripcions ibèriques únic a la Gàl·lia; un ric conjunt monetari, i joies celtes i mediterrànies de referència.

Un punt de trobada entre civilitzacions

El turó d'Ensérune, talaia sorgida al cim d'una paleoterrassa de l'era secundària, està encarat a l'antiga ciutat de Béziers més enllà del riu Orb. Constitueix un punt de trobada històric entre la badia d'Agde, una colònia portuària grega, i les conques mineres de la Muntanya Negra, riques en coure i plata. L'enclavament protohistòric està situat en una ruta estratègica que comunicava el món ibèric amb la Itàlia etrusco-romana a través de la via Heraclea i després la Domitia, els traçats de les quals transcorrien al peu de l'oppidum. Aquesta dimensió específica d'Ensérune explica, en part, l'èxit de l'oppidum des del segle VI a. de la n. e. fins al segle I de la n. e. en què va dur a terme un veritable lideratge com a plataforma d'intercanvis econòmics (vins, cereals, minerals, etc.) i culturals (monedes, escriptures, arquitectura, religió, etc.) entre les quatre grans civilitzacions mediterrànies: celtes, grecs, romans i ibers.

Una necròpolis única a Europa

La riquesa dels materials trobats a les gairebé 500 tombes de la necròpolis d'Ensérune, que es daten entre la segona meitat del segle V a. de la n. e. i finals del segle III a. de la n. e., testimonien la seva posició única a la Mediterrània nord-occidental. El tractament que s'aplica als cossos, en tots els casos, és la incineració i s'hi troben representades totes les franges d'edat. Hi ha tombes sense urna cinerària fins a inicis del segle IV a. de la n. e., les quals coexisteixen amb altres tombes que disposen d'un ossari que, en la majoria dels casos, consisteix en una urna o una gerra de pasta clara. A partir del segle IV a. de la n. e. s'observa un canvi significatiu en els dipòsits funeraris: en aquest moment l'ossari és rarament l'únic vas present a la tomba. La persona morta està acompanyada dels seus objectes personals, cremats amb ella, especialment armes, i a la vegada els dipòsits de fauna es multipliquen. Les diverses ofrenes funeràries són testimoni dels intensos contactes culturals que van tenir lloc, durant aquest període, amb el món ibèric, grec i latenià.

For more information,

Visit the museum's website ↗