Descobert l'any 2006 durant els treballs d'extracció de pedra calcària per una explotació cimentera, el jaciment de Mormont s'excava periòdicament, a mesura que s'amplia la pedrera. S’han documentat més de 200 fosses excavades a la roca, amagant conjunts d'objectes força excepcionals, tant per la qualitat dels mateixos, representatius de la cultura material del tombant dels segles II i I aC, com pel que fa al caràcter singular d'aquests conjunts i a la seva inusual ubicació, sobre el marge d’un altiplà d’aspecte inhòspit.
En no poder-se adscriure’s a cap categoria de jaciment reconegut habitualment pels arqueòlegs, Mormont, sens dubte, no és ni un lloc d'hàbitat ni una necròpolis. No obstant, hi ha restes rellevants de menges en gran quantitat, quasi tot tipus d'objectes característics de finals del segle II aC -amb la notable excepció d'armes-, així com restes humanes, cossos sencers enterrats o cossos incomplets amb traces evidents de manipulació. Un gran nombre de fosses contenien objectes de prestigi, plats metàl·lics, ornaments, altres eines i objectes que son testimoni de pràctiques metal·lúrgiques, moles de pedra, ceràmiques trencades intencionadament, etc.
La densitat de les fosses, la seva distribució, la qualitat dels objectes dipositats, la disposició de la terra utilitzada per omplir les fosses després dels dipòsits, demostren una gestió totalment racional de l'espai, i una pràctica molt singular dels dipòsits rituals d'objectes, durant un període relativament curt de temps, com a màxim una o dues dècades.
Com interpretar aquests dipòsits? Quina població hi ha al darrere? Per què van triar un lloc així? Perquè van invertir tan poc temps? Segons quins ritmes, quins mètodes, per respondre a quines motivacions o quines necessitats?
Els equips del Museu cantonal d'arqueologia i història de Lausana (cantó de Vaud) i el Museu de Bibracte s'uneixen per rastrejar la investigació arqueològica dedicada a aquest jaciment insòlit a través d'una exposició que es presenta a Bibracte aquest 2022 i, més endavant, a Lausana amb motiu del col·loqui Afeaf (Associació francesa per a l'estudi de l'edat del ferro) que s'hi celebrarà el maig de 2023.
En un moment en el qual la colina de Mormont es troba al centre d'un debat social sobre el seu futur i la preservació del seu entorn natural i paisatgístic, amenaçat per l'ampliació de la pedrera, l'exposició es centra sobre al seu enigmàtic patrimoni arqueològic, que ha generat també nombrosos titulars. Sense pretendre donar respostes definitives a les nombroses qüestions plantejades per aquestes descobertes, preguntes que encara avui són objecte de debat en el si de la comunitat científica, l'exposició recull les principals dades obtingudes al jaciment i lliura els resultats provisionals dels diferents plantejaments científics mobilitzats al voltant del jaciment, gairebé tots els mitjans que l'arqueòleg pot mobilitzar a principis del segle XXI. En definitiva, l'exposició pretén mostrar, a través d'aquest dossier espectacular i singular, quins mitjans de la recerca poden mobilitzar els arqueòlegs del segle XXI i amb quins instruments elaboren una història per retre compte d'un passat llunyà que no ens va deixar cap registre escrit.